Sensellarisme: la necessitat de retornar la veu als qui el pateixen

Durant els dos dies que ha durat la trobada s’han abordat quatre eixos principals en relació directe amb l’habitatge -la pobresa, la pobresa energètica, les rendes i el sensellarisme- i s’ha fomentat la participació dels ciutadans que viuen en risc d’exclusió social. El president d’EAPN-ES, Carlos Susías, ha insistit en la necessitat que la UE i el Govern central prenguin en consideració les propostes que formulen les persones vulnerables, ja que “són veritables experts en les problemàtiques que els afecten”. 
 

S’estima que a Catalunya unes 37.000 persones tenen greus problemes d’allotjament, de les quals 11.500 no tenen llar, però encara no hi ha un registre que les comptabilitzi i il·lustri les dimensions de la situació que cal abordar. El govern haurà de fer aquest recompte anualment a partir del 2016, després que el 8 de maig s’aprovés una moció parlamentària que n’establia l’obligatorietat. Fins ara l’Institut Nacional d’Estadística publicava un estudi cada any, però es cenyia només a les persones que pernoctaven en centres residencials. 

A Barcelona hi ha prop de 3.000 persones sense habitatge. D’acord amb dades de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, 900 ciutadans dormen al ras, 600, en assentaments irregulars i la resta depèn dels recursos públics i privats existents per passar la nit. 

La Fundació Arrels va pentinar la nit del 26 de maig els carres de Barcelona per comptabilitzar les persones que hi pernocten. Entorn a 700 voluntaris van repartir-se la ciutat en 160 zones i van comptar 892 ciutadans dormint a l’interior d’entitats bancàries, sota els ponts o en bancs i parcs públics, fet que suposa un increment del 6,44% respecte del 2011, quan n’hi havia 838.  

“Reconeixem i aplaudim els avançaments que, en matèria d’habitatge, s’han produït a Catalunya els últims anys, però tenim l’obligació de dir que són encara insuficients per ampliar el parc d’habitatge de lloguer social”, va afirmar el President de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, durant la inauguració del Seminari. 

En una de les quatre taules que s’hi van dur a terme, ‘Habitatge i Sensellarisme’, es va debatre sobre el sensellarisme i la suficiència i eficiència de les polítiques per combatre’l. 

Marta Olaria, membre del departament d'Incidència Social i Política de la Fundació Arrels , va insistir en la dificultat de “reconstruir un projecte de vida en un alberg” i la necessitat de garantir l’accés a l’habitatge, com a dret. Olaria va defensar que els recursos existents no són els adequats, perquè, entre d’altres “obliguen a les persones sense llar a explicar les seva trajectòria constantment i a repetir en què han fallat”. 
 

Per altra banda, Jesús Ruiz, de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, va afirmar que “les causes del sensellarisme són estructurals, ja que no s’adapten els recursos existents a les necessitats dels ciutadans”. “ Hem de desculpabilitzar les persones, ningú és pobres perquè vol”, va reblar. 
 

‘Housing first’, un  canvi de paradigma
 

El passat més de juny Barcelona va posar en marxa el servei ‘Primer la llar’ (Housing First), una iniciativa que compta amb 50 pisos procedents del mercat privat que són gestionats per Sant Joan de Déu i Ute Sant Pere Claver Suara Garbet. 
 

Aquest pla ofereix un habitatge com a primera mesura per a la reinserció social de les persones sense llar, és a dir, inverteix el procés habitual anomenat ‘model escala’, segons va explicar Marta Olaria. En aquest darrer, la persona “ha de pujar esglaons, portant-se bé, i a dalt de tot hi ha un pis compartit durant 1 any com a recompensa”, va apuntar. El model Housing first, en canvi, considera que primer cal facilitar una llar a la persona i “partint d’aquest punt s’inicia el procés de recuperació, autonomia i inserció social”. “Funciona en un 85% dels casos, ja que les persones mantenen l’habitatge passats dos anys”, va dir Olaria. 
 

Ambdós ponents van coincidir en l’afirmació que ‘Primer la llar’ és un model més econòmic que l'actual i que ha tromfat en d'altres llocs com els EUA i Holanda: “Una nit d’alberg val 60 €. Un pis entre 20 i 30 i aquest cost ja inclou els serveis d’atenció”, van reblar. 
 

Per a Marta Olaria, però, el principal avantatge del Housing First és que retorna la paraula a la persona que pateix el sensellarisme. “Els programes de suport passen a ser una eina a disposició del ciutadà perquè pugui escollir quan els usa i pugui marcar el ritme d’intervenció”. La necessitat de tenir en compte la veu dels que requereixen els recursos sembla que és una afirmació que ningú no discuteix.